Notícies Lestonnac

El primer debat entre els candidats a l'alcaldia de Lleida ha tingut l'educació concertada com a protagonista. Ha quedat de manifest que hi ha un problema d'infrafinançament en aquestes escoles que acullen el 39% d'alumnat de la ciutat. Una situació que tots coneixen, però des de la política municipal eludeixen afrontar-lo amb el pretext que és una competència de la Generalitat.

Convidats per totes les escoles concertades de la ciutat, la taula rodona ha reunit els alcaldables de totes les forces que concorren a les eleccions del 28 de maig, excepte Vox, que no va assistir a la crida. La sala Leandre Cristòfol de la Llotja ha quedat petita per escoltar les propostes dels diferents partits. La gran majoria de persones de l'escenari coincideixen en la coneixença d'aquest àmbit, perquè són antics alumnes de les escoles concertades o fins i tot hi estudien els seus fills. Per tant, tots són ben conscients de les mancances i l'infrafinançament d'aquests centres. A l'hora d'oferir propostes concretes, tanmateix, la majoria de candidats van aferrar-se en què les competències són de la Generalitat.

Ruben Cobo, de la CUP, defensa un model de xarxa única, com Finlàndia, que sigui de qualitat, laica i catalana. Per això proposa absorbir gradualment les escoles concertades, una opció que no depèn de la Paeria.

A l'altre àmbit, Ángeles Ribes, de Valents, i Maria Burriel, de Ciutadans, coincideixen en defensar la llibertat d'elecció de centre, sigui públic, sigui concertat, i també llibertat d'elecció de les famílies en la llengua en què s'imparteixen les classes.

Laura Bergés, del Comú, manifestà que el criteri de llibertat absoluta per escollir centre pot afavorir les desigualtats socials. Defensa el Pacte Contra la Segregació, signat aquesta legislatura pel govern municipal.

Domènec Vila, d'Activem Lleida, va fer una crida perquè Lleida sigui una ciutat del coneixement. Per fer-ho realitat opta per la col·laboració publicoprivada, fomentar els projectes educatius europeus i les APS entre les entitats.

Toni Postius, de Junts, va recordar la Llei d'Educació de Catalunya, que aposta pels dos sistemes educatius vigents, però que no s'ha desplegat plenament. Proposa que des de la Paeria es doni a conèixer la tasca de les concertades, els seus projectes, la innovació educativa... Creu que s'ha de treballar plegats administració i escola concertada, i per això vol crear un calendari de reunions per desencallar les reivindicacions. Ofereix que les escoles concertades puguin optar de les ofertes econòmiques d'energia municipals, i que des de l'Ajuntament es cobreixi el cost dels 2 anys de les Escoles bressol privades, mentre la Generalitat no ofereixi alternativa.

Fèlix Larrosa, del PSC, vol un model d'excel·lència educativa per la ciutat. Està a favor de la llibertat d'elecció i també de més inversió per la concertada. També defensa que les ràtios siguin més baixes. Demana respecte per la bona feina de les concertades i projectar una imatge positiva, que en aquest moment no hi és. Des de la Paeria es pot fer difusió dels projectes educatius d'aquestes escoles. Valora el gran compromís social del sector i també demana respecte pels idearis respectius.

Xavier Palau, del PP, valora els resultats acadèmics de les escoles concertades. També retreu als partits que no van donar suport a la moció que el seu grup va presentar per donar suport a la concertada. Recorda que acull un 14% d'alumnat vulnerable i defensa l'equiparació salarial dels treballadors amb els companys de la pública.

El paer en cap actual, Miquel Pueyo, d'Esquerra, manifestà que no hi ha un estereotip únic d'escola concertada o pública a Lleida. Creu en l'equitat i en l'accés universal a l'educació. I defensa el Pacte Contra la Segregació que ha fet millorar les dades de desigualtat a la ciutat.